Volta per el riu la Têt
25 de agosto de 2024
Un día d’ esquí per tancar l´any
30 de diciembre de 2024Un dia intens a Bajande: natura, descobriments i una tempesta inesperada
ra un dia de començament de desembre que va començar radiant, amb un sol que il·luminava cada racó del poble de Bajande, a l’Alta Cerdanya.
El cel blau i la llum càlida ens van acompanyar mentre ens preparàvem per una ruta circular a peu que prometia ser entretinguda i plena de sorpreses. El miniclub, completament unit i ple d’energia, va comptar aquesta vegada amb la companyia especial de la Pep family, que s’hi va afegir amb ganes de viure l’aventura amb nosaltres.
La ruta, d’uns 10 quilòmetres, era una combinació perfecta entre un recorregut boscà i planer, seguint el curs del Rec de Bajanda. A més, teníem l’oportunitat de passar per un tram del camí de Sant Jaume, un sender històric que ens va oferir no només un passeig tranquil, sinó també la possibilitat de descobrir el famós tren groc que travessa aquesta regió, un espectacle visual que sempre fascina petits i grans.
Sol Calor Fred Pluja Calamarça i tots a correr...
Durant la caminada, vam poder contemplar unes vistes espectaculars, des del proper circ d’Eina fins al massís del Cadí, que es dibuixava majestuós a l’horitzó. El contrast de les muntanyes amb el bosc i els camps que envoltaven el camí creava un paisatge captivador que ens va fer parar més d’una vegada per fer fotos i respirar profundament l’aire fresc de la natura.
Els nens, amb la seva energia inacabable, van marcar un ritme ràpid que ens va deixar a molts adults a la cua. Es van mantenir animats durant tot el trajecte, tot i que només van mostrar una petita queixa a l’hora de l’esmorzar, moment en què vam aturar-nos per reposar forces i compartir rialles i històries.
Però la natura, sempre canviant, ens tenia preparada una sorpresa: a només 2 quilòmetres de l’arribada, el temps va canviar de manera sobtada. Del sol i la calor vam passar al fred, a la pluja i finalment a una forta calmarçada, una barreja de tempesta intensa que ens va obligar a apressar el pas. Tots vam córrer cap al poble, rient i xops, intentant esquivar els rajos d’aigua que caien sense pietat, mentre el cel semblava desfermar-se en un espectacle poderós i inesperat.
